Ens situem a les acaballes del segle XIX, quan la plaga de la fil·loxera assolava les primeres vinyes de la contrada i arruïnava un sector econòmic fonamental: la producció de vi. Davant dels estralls de la plaga calia unir forces per poder remuntar la situació creada, sanejar les vinyes i modernitzar el sector, amb la qual cosa va nàixer el cooperativisme.
Es van encomanar les construccions de les catedrals del vi modernistes del Pinell de Brai (1918) i Gandesa (1919) a l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. De les moltes construccions agràries dissenyades per Martinell, les del Pinell i Gandesa són de les més monumentals de totes.
Es tracta de dos edificis singulars, amb una estètica i unes característiques que destaquen per sobre de la resta d’edificacions existents en ambdós poblacions, i que han estat objecte de restauracions recents. La utilització del maó vist o l’existència d’imponents arcs d’inspiració gaudiniana per subjectar l’estructura, fan d’aquests edificis uns autèntics temples en honor a Dionís i Bacus.
Ambdues construccions es caracteritzen per ser d’Estil Modernista amb influències Neoclàssiques, els conceptes arquitectònics emprats per Cèsar Martinell en les dues catedrals del vi de la Terra Alta van esdevenir trets distintius de la seva arquitectura i disseny i un mite de l’art arquitectònic modernista.
Coronades amb arcs parabòl·lics de maó i una estructura que combina l’estètica amb la funcionalitat les dos catedrals del vi són no només joies arquitectòniques sinó també una part de la història i edificis que compleixen amb les seves funcions de forma eficient.
Aquestes joies de l’arquitectura modernista agrària són l’element més visible d’una comarca de gran tradició vitivinícola.
